Qui soc?

Qui soc? Una pregunta que tracto de respondre des de fa anys.

Mai he tingut clar què volia ser de gran i ara que ho sóc, encara tinc menys clar què esdevindre. Suposo que les preguntes pretensioses no deixen de ser una petita trampa plena de possibilitats i paradoxes i, per tant, no hem de perdre gaire temps tractant de contestar-les des del pensament abstracte, menys quan potser la pregunta, tot i anar dirigida a nosaltres, no està clar qui l’ha de respondre.

Després de 45 anys vivint amb totes vosaltres i amb mi mateix, he arribat a la conclusió que tot i estar segur del que faig i, sobretot, del que sota cap concepte vull fer, no puc respondre qui soc.

Faig de pare, parella, adult… dubto, qüestiono, somio, m’apassiono, estimo i m’emociono amb facilitat. Vaig ser voluntari de Creu Roja durant alguns anys i vaig prestar servei militar en una embarcació de Salvament. He treballat de cambrer, a la construcció, en comerços, he estudiat electrònica i he abandonat ADE i Enginyeria informàtica. Els darrers 15 anys he treballat com a informàtic, i actualment, per darrer curs, estudio Educació Social per conviccions.

Però tot això no em permet respondre a la pregunta de qui soc? Perquè, com he insinuat al principi, aquesta qüestió no m’interpel·la a mi, sinó a tu. És l’altre el que determina qui soc a través del que faig i de la seva complexa, i moltes vegades, percepció limitada i condicionada.

Per algú seré un informàtic, per d’altres un pare, una parella, un ex-voluntari, un ex-cambrer o estudiant, d’altres em veuran com un home blanc de classe mitjana i cristià, un privilegiat, un tipus insegur, somiatruites, dispers, alegre o depressiu.

Així que, tria la perspectiva i l’adjectiu que vulguis quan em miris als ulls; en ells podràs veure el color que cerquis, la veritat o el reflex de les teves/meves esperances, creences, pors o rancúnies.

La vida és una qüestió d’eleccions; espero veure de tu la part més sincera, la teva millor versió, la més bonica i inspiradora. Espero fascinar-me amb tu, estimar-te i poder respondre que tu per a mi ets una part irrenunciable de mi. I tu, qui vols que sigui?

Gràcies per trobar-me en aquesta societat anònima, gràcies per llegir-me i significar-me.