Públic

Matriu de dominació

Collin parla de tres marcs que ens han de permetre analitzar les relacions de poder: la matriu de dominació, els dominis de poder i la construcció de la comunitat  (resistències i comportaments polítics) (Collins, 2017). Des del nivell macro, la “matriu de dominació” (Collins, 2017, p. 25) permet dibuixar, analitzar, l’organització de la dominació política i quins sistemes d’opressió interseccionen, es creuen, a saber, la “raça” (racisme), el gènere (patriarcat) i/o la classe (capitalisme), entre d’altres. Sistemes d’opressió que es manifesten i organitzen en quatre dominis de poder: l’estructural, el disciplinari, el cultural i l’interpersonal (Collins, 2017, p. 29), dominis que permeten la configuració d’accions (nivells i intensitats) de violència i subjugació, o de privilegis, que són aplicades a les persones segons paràmetres com la procedència, el color de pell, el sexe, la situació econòmica, etc.

En primer lloc, el domini estructural fa referència a com les polítiques públiques configuren una estructura/jerarquia social determinada a través d’unes “conductes i formes” d’institucions públiques, bancs, escoles, etc., determinades (negació de l’accés al poder). En segon lloc, el disciplinari es refereix a l’aplicació o desafiament de normes socials o legals per mantenir un status quo determinant (lleis discriminatòries). D’altra banda, el cultural fa referència als constructes socioculturals, idearis i discursos hegemònics que reprodueixen les desigualtats socials. Per últim, el domini interpersonal fa referència a com es configuren les relacions i les experiències entre els subjectes dins de l’encreuament d’opressions (menyspreu, etc.).

Les matrius de dominació, si bé es poden considerar universals, s’expressen i prenen diferents formes de dominació segons el context (per exemple, el país), fet que ens porta a comprendre la matriu de dominació com quelcom dinàmic, subjecte a adaptacions (“matriu distintiva” (Collins, 2017, p. 25) depenent dels contextos històrics, culturals i de les diferents accions/reaccions de resistència que produeixen els subjectes en cada regió. 

A més, cal analitzar com l’exclusió, la negació d’un dret i/o l’exercici de la violència contra una part de la població, no ve determinada per un únic domini de poder, sinó que aquests s’entrecreuen, treballen conjuntament i travessen amb diferents intensitats i conseqüències a les persones. Evidenciant aquest fet, podem identificar les pràctiques institucionals, les lleis, els discursos/idearis i les relacions interpersonals que creen, avalen i reprodueixen sistemes capitalistes racials i/o masclistes que conformen extractes socials diferenciats, privilegiats i precaritzats/exclosos i, d’aquesta manera, prioritzar, les nostres accions de transformació i/o resistència (visibilitzar/prioritzar/dirigir l’acció envers un domini “al tiempo que somos conscientes de que los demás están ahí” (Collins, 2017, p. 30) adaptades al context i la persona en la seva total singularitat (per exemple, dona, migrant, indígena, etc.). 

La lluita contra el racisme institucional i l’inevitable conflicte amb l’estat

L’Estat és l’ens, el poder, encarregat de dotar d’un marc legal i de l’autoritat a les institucions que administren, elaboren i apliquen les lleis i/o els serveis i que fan possible la regulació de la societat, el compliment de l’encàrrec social, la convivència, la vida digne i el progrés. De l’Estat i les seves institucions emana, a més, l’esperit, la ideologia, els trets identitaris d’una nació i, per tant, és la màxima expressió d’autodefinició/autodeterminació d’un poble, les seves habitants, tradicions, costums, voluntats i afiliacions.

Els Estats occidentals s’han constituït des de l’ideari històric colonialista, aquell que sobre consideracions racials va situar la “negra” per sota del llindar d’allò humà i, per tant, obrir les portes a comercialitzar-la i considerar-la com un objecte, sense ànima, una eina al seu servei que explotà indiscriminadament amb l’únic propòsit d’extreure/apropiar-se els recursos naturals al menor cost possible de les “noves regions descobertes”. Aquest colonialisme de manera més o menys “encubierta” (Carmichael et al, 1967, p. 10) impregna, actualment, les dinàmiques socials, institucions, serveis i drets de tots els Estats occidentals, els quals, en última i primera instància, sostenen un status quo desigual basat en tres pilars ideològics fonamentals: el capitalista, el patriarcat i la raça. Per tant, sembla indissociable i impossible provar de transformar les institucions sense enfrontar l’Estat, ja que aquest, sempre procurarà subsistir i reproduir-se a qualsevol preu, fins i tot per damunt de les voluntats/consciència de les seves ciutadanes (reconegudes o no).

La carència de “negres” no “asimilados” (Carmichael et al, 1967, p.36) en llocs de poder, la distribució estratègica del vot o la negació del vot a la migrant, les grans fortunes blanques, la distribució desigual de béns/serveis i les lleis que l’avalen/faciliten, la “pobresa africana”, són símptomes que ens permeten comprendre la profunditat d’un capitalisme racial estès com “la peste”. Per tant, és l’essència la suposada naturalesa d’un Estat, el seu govern i pilars, la gènesis/genètica, el que qualsevol moviment antiracista ha de posar en joc, ha de sacsejar i combatre, perquè és el fonament de tot el constructe i, per tant, l’inevitable/irrenunciable objectiu, l’Estat representa el poder de la “(…) inevitabilidad y justicia del estado de las cosas existentes” (Williams, a Carmichael et al, 1967, p. 34).

Les fronteres internes

Les fronteres són concebudes, construïdes i desplegades pels estats com límits simbòlics, burocràtics i normatius dins del propi espai estatal, no pas com un perímetre extern delimitat físicament i militarment, clar i visible. Les fronteres, barreres o obstacles són constiuïts “(…) como un dispositivo articulador del espacio social” (Pérez et al, 2019, p. 112) que permet el control, l’assignació o denegació de drets i/o serveis bàsics de la població més vulnerada i que, per tant, configura múltiples nivells d’inclusió jerarquitzats, delimitats i determinats pel context de la persona vunerabilitzada (procedència, capacitat econòmica, situació administrativa, color, etc.), la voluntat/coneixement/interés/moral del funcionari (policia, recepcionista, administratiu, etc.) que l’atén o de la complexitat burocràtica a la qual s’enfronta una peticionant, per exemple, de reagrupació familiar o assistència mèdica. 

El desplegament de fronteres crea “(…) un continuo hipersegmentado (…) con distintas franjas de población incluidas de modo diferencial”  (Pérez et al, 2019, p. 113), el que construeix una societat amb infinits nivells de ciutadania i, per tant, diferents/desiguals graus de capacitat real d’exercici de drets. Aquestes sorgeixen, per una banda, per la “fragmentación normativa” (Pérez et al, 2019) que regula l’accés a drets/serveis/béns bàsics (assistència mèdica, etc.), a través de tot un galimaties normatiu que impossibilita la seva distribució o la fa arbitrària (depenent de preceptes morals i/o voluntats/ganes). En segon lloc, a través de les barreres burocràtiques que dificulten fins a l’extenuació l’esforç del demandant o el coneixement del personal administratiu i que faciliten la confusió, la desigualtat i, fins i tot, la renúncia de l’atenció, prestació o servei. I, finalment, l’”infrapenalidad” (Pérez et al, 2019) que fa referència a la possibilitat de càstig implícita en la demanda d’un dret/servei. Com a exemple, trobem el testimoni d’una dona que no volia denunciar a la policia la violència masclista que patia per por a ser extraditada, o sancionada, donada la seva situació administrativa: “Cuando fui a denunciar tenía mucho miedo por el hecho de no tener papeles (…) no quería ir a denunciar porque no sabía las consecuencias, por si me deportaban o multaban” (Justo et al, 2022).

Imatge: SplitShire – https://pixabay.com/es/users/splitshire-364019/

Referències

• Carmichael, S., i Hamilton, C. (1964). Poder Blanco: La situación colonial. En Poder Negro (pp. 3-39).
• Collins, P. H. (2017). The difference that power makes: intersectionality and participatory democracy. Investigaciones feministas, 8(1), 19-39. UOC. https://protected-content.ftp.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/10196_80196/PID_00107042.pdf
• CatSalut. (2022, 2 marzo). Accés per a les persones estrangeres no registrades ni autoritzades a residir a Espanya (RDL 7/2018) i a les persones que es troben en situacions especials (RD 1192/2012). Servei Català de la Salut. https://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/acces-sistema-salut/qui-te-acces-al-sistema-sanitari-public/acces-per-a-les-persones-que-es-troben-en-situacions-especials-segons-reial-decret-1192-2012/
• Justo, A., i Jiménez, J. (2022, 22 mayo). La violencia de género en mujeres migrantes: “No quería denunciar por si me deportaban”. elDiario.es. https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/violencia-genero-mujeres-migrantes-no-queria-denunciar-si-deportaban_1_9009277.html
• Ley de nietos España 2022: Requisitos para obtener la nacionalidad española. (2022, 14 noviembre). strategoabogados. https://www.strategoabogados.com/ley-de-nietos-espana-2022-requisitos-para-obtener-la-nacionalidad-espanola
• Ministerio de Justicia. Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática (‘Ley de nietos’), BOE núm. 257, de 26 de. Octubre de 2022. https://www.exteriores.gob.es/Consulados/buenosaires/es/Comunicacion/Noticias/Paginas/Articulos/202200907_NOT0202.
• Pérez, M., Rubio, A., Ávila, D., i García, S. (2019). Fronteras interiores: las prácticas informales en el gobierno de la desigualdad en España. Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 122, 111-136. https://www.cidob.org/es/articulos/revista_cidob_d_afers_internacionals/122/fronteras_interiores_las_practicas_informales_en_el_gobierno_de_la_desigualdad_en_espana
• Personas sin permiso de residencia con más de 90 días de estancia en territorio español. (2023, 12 junio). https://yosisanidaduniversal.net/conseguir-asistencia/si-llevo-mas-de-90-dias-residiendo-en-espana
• Real Decreto-ley 7/2018, de 27 de julio, sobre el acceso universal al Sistema Nacional de Salud. BOE. Núm. 183 Lunes 30 de julio de 2018 Sec. I. p. 76258.
• SIEspaña. (s. f.). Residencia legal por inversión. Grupo SIEspaña. https://siespana.es/inmigracion/residencia-por-inversion/